Reivindiquem el cos com a eina política i de resistència. El cos a primera línia, el cos com a trinxera, els nostres cossos plantant cara a la barbàrie dels sistemes de dominació. Aquell dia es va posar el cos contra el feixisme, de manera col·lectiva i conscient, perquè sabem que el transfeminisme no només parla de les violències que afecten dones i dissidències, sinó que és també anticapitalista, ecologista, antiracista i antifeixista. Defensem que, avui més que mai, els valors feministes han d’impregnar tots els fronts de lluita per construir la societat que portem als nostres cors i de la qual ja n’estem posant els fonaments. Per això aquell 8 de març vam cridar ben fort que el feminisme és l’antídot del feixisme.

Animem a reconnectar amb l’autodefensa col·lectiva, amb la capacitat que tenim totes i totis de defensar-nos no només de les violències directes i la repressió, sinó de tots els embats que els sistemes de dominació perpetuen contra nosaltres. Aquell dia vam mobilitzar-nos als nostres barris davant dels discursos d’odi. Empoderades, entre companyes, conscients que som al costat correcte de la història, vam plantar cara als qui ens volen callades, submises, empresonades i relegades a papers secundaris. Per això aquell 8 de març es va plantar cara a l’odi de Vox i als seus discursos racistes, classistes, aporofòbics i masclistes.

Llegeix l’article sencer aquí